TCC, Sistèmica, Psicodinàmica: com documentar cada orientació
Una de les frustracions més comunes entre psicòlegs i psicoterapeutes que comencen a fer servir eines de documentació és que les plantilles no encaixen amb la seva forma de treballar. I té sentit: no és el mateix documentar una sessió de teràpia cognitiu-conductual que una sessió psicodinàmica. Els focus són diferents, el llenguatge és diferent, i el que necessites registrar per donar continuïtat al procés també ho és.
Aquest article repassa com enfoca la documentació cada orientació principal, i per què una sola plantilla per a tothom no és suficient.
Teràpia cognitiu-conductual (TCC)
La TCC treballa amb estructures molt concretes: pensaments automàtics, distorsions cognitives, experiments conductuals, autoregistres. La documentació aquí ha de ser precisa i mesurable.
Què documentar en TCC:
- Autoregistres: situació activadora, emoció associada, pensament automàtic identificat i reestructuració cognitiva treballada en sessió. Si fas servir el model de Beck, la seqüència situació-pensament-emoció-conducta és l'eix del registre.
- Experiments conductuals: què es va acordar provar, quin resultat s'esperava i què va passar en realitat.
- Evolució de símptomes: si fas servir escales (PHQ-9, GAD-7, BDI-II), registrar les puntuacions en cada sessió permet visualitzar el progrés de forma objectiva.
- Tasques per a casa: què es va acordar, si es va complir i què va portar de tornada el pacient a la sessió següent.
El valor d'aquesta documentació és en la seva longitudinalitat: veure com canvia la relació del pacient amb els seus pensaments al llarg de les sessions és part de la feina terapèutica en si mateixa.
Teràpia sistèmica
La teràpia sistèmica no treballa amb l'individu de forma aïllada sinó amb el sistema relacional en el qual està inserit. El que importa documentar no és només el que passa en la sessió, sinó les dinàmiques que el pacient o la família descriuen.
Què documentar en teràpia sistèmica:
- Mapa relacional: qui són els membres del sistema, quin rol ocupa cadascun, quines aliances o conflictes existeixen.
- Preguntes circulars: les intervencions que vas fer servir per explorar com cada membre del sistema percep les relacions i les diferències entre ells — no qualsevol pregunta exploratòria, sinó les que revelen diferències de percepció dins del sistema.
- Hipòtesi sistèmica vigent: la teva lectura del sistema en aquell moment del procés. Pot anar canviant sessió a sessió.
- Moviments del sistema: canvis en les relacions, episodis significatius fora de la sessió, canvis de posició d'algun membre.
Una plantilla pensada per a l'individu no té espai per al sistema. La documentació sistèmica és, per naturalesa, relacional.
Teràpia psicodinàmica
El treball psicodinàmic opera amb material sovint implícit: el que es diu i el que no, la transferència, els patrons relacionals que emergeixen en el vincle terapèutic. Documentar això requereix un registre més qualitatiu i reflexiu.
Què documentar en teràpia psicodinàmica:
- Transferència i contratransferència: què va evocar el pacient en tu, quin paper semblava assignar-te, i com ho vas gestionar.
- Patrons relacionals internalitzats: models operatius interns que apareixen una i altra vegada, tant en la relació amb el terapeuta com en les relacions descrites.
- Material inconscient emergent: somnis, lapsus, associacions lliures que puguin ser rellevants per al procés.
- Indicadors d'aferrament: estil d'aferrament i com s'activa en sessió i en les relacions significatives del pacient.
Aquí la plantilla no pot ser un formulari de caselles: necessita espai narratiu.
Teràpia humanista i existencial
La perspectiva humanista centra l'atenció en l'experiència subjectiva del pacient tal com la viu, sense buscar interpretacions ni categories diagnòstiques.
Què documentar en teràpia humanista:
- Descripció fenomenològica: com el pacient descriu la seva experiència en primera persona, amb les seves pròpies paraules.
- Exploració de significats personals: què és important per al pacient, quins conflictes entre el que viu i el que necessita apareixen en sessió.
- Presència terapèutica: com es va viure la trobada, què va emergir en l'espai entre tots dos.
- Moviments cap a la tendència actualitzadora: petits canvis en la capacitat de contacte, autoacceptació o agència personal.
Altres orientacions
Aquest article se centra en les quatre orientacions principals, però la realitat és que molts terapeutes treballen des d'enfocaments integradors o des de teràpies de tercera generació (ACT, DBT, FAP) que tenen necessitats de documentació pròpies. L'EMDR, per exemple, requereix registrar escales SUD i VOC, seqüències de diana i protocols de reprocessament — una plantilla genèrica no té espai per a tot això.
Per què les plantilles genèriques no funcionen
Si ets psicòloga cognitiu-conductual, terapeuta sistèmic o psicoterapeuta psicodinàmic, la documentació clínica és més útil quan està alineada amb el marc teòric des del qual treballes. Una plantilla genèrica tendeix a replicar el format mèdic estàndard: queixa principal, exploració, diagnòstic, pla. Per a la psicologia, aquest model és insuficient. Esborra matisos, obliga a encaixar la feina en categories que no són les pròpies, i acaba generant notes que no reflecteixen el que realment va passar en la sessió.
No és només una qüestió de comoditat: és una qüestió de coherència entre com entens el sofriment i com el registres.
Clara adapta la documentació a la teva orientació terapèutica, generant notes que tenen sentit per a la forma com treballes tu. Prova Clara gratis →