Per l'equip de Clara
Bretxa al teu programa d'història clínica: què fer
Si el programa on guardes la història clínica dels teus pacients pateix una bretxa de seguretat, la responsabilitat davant dels teus pacients i de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) no passa al proveïdor. Si tens consulta pròpia, tu ets responsable del tractament de les dades i el proveïdor n'és l'encarregat. Si treballes per a un centre, el responsable sol ser el centre: avisa'l de seguida. Aquesta guia ordena què fer els primers dies. És orientativa i no substitueix l'assessorament jurídic.
Resposta directa: demana al proveïdor per escrit què ha passat i quines dades dels teus pacients hi ha afectades, valora el risc, notifica-ho a l'AEPD en un màxim de 72 hores des que en tens constància llevat que sigui improbable que hi hagi risc per a les persones, avisa els teus pacients si el risc és alt i documenta-ho tot, també si decideixes no notificar.
Què és una bretxa de dades personals
L'RGPD (article 4.12) la defineix com un incident de seguretat que provoca la destrucció, la pèrdua o l'alteració de dades personals, o la seva comunicació o accés no autoritzats. No cal un atac informàtic: també ho és que algú sense permís vegi notes clíniques, que una configuració exposi documents o que es perdi una còpia.
En una consulta de psicologia, les dades afectades solen ser dades de salut, una categoria especial. Una nota o una transcripció pot revelar molt més que un diagnòstic. Per això una bretxa al teu programa d'història clínica gairebé sempre mereix una valoració acurada.
Qui fa què: tu i el teu proveïdor
El proveïdor, com a encarregat, t'ha d'avisar sense dilació indeguda tan bon punt conegui la bretxa (article 33.2) i ajudar-te amb la informació que necessites (article 28.3.f). Revisa l'acord d'encàrrec del tractament: alguns proveïdors es comprometen a un termini concret.
Tu, com a responsable, decideixes si cal notificar-ho a l'AEPD (article 33) i si cal avisar els pacients (article 34). No esperis a tenir tota la informació del proveïdor: el teu termini compta des que tens constància de la bretxa.
Els primers passos
1. Demana la informació per escrit
Pregunta al proveïdor i desa les respostes:
- Què ha passat i des de quan.
- Quines dades hi ha afectades: identificació, contacte, notes, transcripcions, documents, àudio, factures.
- De quins pacients, o de quants.
- Si les dades estaven xifrades i si les claus també han quedat compromeses.
- Si la bretxa està continguda i quines mesures han pres.
- Si els consta que les dades s'han publicat o utilitzat.
- Si la història clínica continua disponible i completa, o si s'ha perdut o alterat alguna cosa.
2. Valora el risc per als teus pacients
Pensa en les conseqüències per a les persones, no en l'incident tècnic. Hi pesa el tipus de dades: una nota clínica pesa més que un telèfon, però en una consulta de psicologia fins i tot un nom a la teva llista de pacients revela que algú fa teràpia. Hi pesa també quantes persones hi ha afectades, incloses les parelles i els familiars que surten a les notes o als expedients de parella i família, si hi ha menors o persones vulnerables, si les dades eren llegibles i si han sortit del control del proveïdor. L'AEPD té una eina gratuïta, Asesora Brecha, que ajuda a decidir si cal notificar.
3. Notifica-ho a l'AEPD llevat que el risc sigui improbable
Llevat que sigui improbable que la bretxa comporti un risc per als drets i les llibertats de les persones, l'has de notificar a l'AEPD sense dilació indeguda i, com a màxim, en 72 hores des que en tens constància (article 33.1). Amb notes clíniques pel mig, aquest supòsit és poc freqüent. Es fa des de la seu electrònica de l'AEPD. Si treballes en un servei públic o concertat, l'autoritat pot ser la de la teva comunitat autònoma, com l'APDCAT a Catalunya. Si encara no tens tota la informació, pots notificar el que saps i completar-ho després (article 33.4). Si se't passa el termini, notifica-ho igualment i explica el motiu del retard.
4. Avisa els teus pacients si el risc és alt
Si el risc és alt, també ho has de comunicar a les persones afectades, amb un llenguatge clar (article 34): què ha passat, quines conseqüències pot tenir, quines mesures s'han pres i a qui es poden adreçar. No és obligatori, per exemple, si les dades estaven xifrades de manera que ningú sense autorització les pugui llegir i les claus no han quedat compromeses. Si avisar cada persona exigeix un esforç desproporcionat, es pot fer una comunicació pública.
Per a qui és en tractament, la notícia també és un fet clínic. Si pots, explica-l'hi tu, en sessió o per telèfon, abans de qualsevol avís per escrit, i deixa espai per parlar-ne. Comença per les persones a qui l'exposició pugui posar en risc, per exemple en situacions de violència de parella. Amb menors, valora amb criteri clínic com fer-ho amb els tutors i amb el mateix menor.
5. Protegeix el teu accés i prepara els teus pacients
Canvia la contrasenya, activa la verificació en dos passos si el programa l'ofereix i revisa si feies servir la mateixa contrasenya en altres serveis. Després d'una bretxa poden arribar correus o missatges que s'aprofiten de les dades de la consulta. Explica als teus pacients que no els demanaràs dades ni pagaments per un canal diferent de l'habitual i que, si algú els contacta dient que té les seves notes, no paguin i t'avisin.
6. Documenta-ho, també si no notifiques
L'article 33.5 t'obliga a documentar qualsevol bretxa: què ha passat, els seus efectes i les mesures preses. Si decideixes no notificar, deixa escrit per què. És el primer que et demanaran si l'AEPD o un pacient en pregunten més endavant.
Què preguntar abans de continuar amb el proveïdor, o d'escollir-ne un altre
Després d'una bretxa, convé tornar a mirar el proveïdor amb preguntes concretes:
- Si xifra una per una les dades clíniques abans de guardar-les o només xifra el disc. La diferència importa: amb el primer sistema, una còpia de la base de dades no es pot llegir sense les claus.
- Qui del seu equip pot veure les dades dels teus pacients i si cada accés queda registrat.
- En quantes hores es compromet per contracte a avisar-te d'una bretxa.
- On es guarden les dades i quins altres proveïdors hi intervenen.
- Si et pots endur una còpia completa de la història clínica, que has de continuar conservant, i que el proveïdor esborri la seva si decideixes marxar.
La guia sobre què buscar en un programa de notes clíniques i la guia RGPD per a psicòlegs desenvolupen aquestes preguntes. A seguretat i protecció de dades expliquem com respon Clara a cadascuna.
Preguntes freqüents
Qui ho notifica a l'AEPD, el proveïdor o jo?
Tu, com a responsable del tractament de les dades, o el centre si treballes per a un. El proveïdor t'ha d'avisar i donar-te la informació, però la notificació a l'AEPD i la decisió d'avisar els pacients són teves.
Des de quan compten les 72 hores?
Des que tens constància de la bretxa, normalment quan el proveïdor te la comunica o quan la descobreixes tu. Si el proveïdor no et dona tota la informació a temps, notifica el que saps i completa-ho després. Si ja han passat les 72 hores, notifica-ho igualment i explica el retard.
He d'avisar tots els meus pacients?
Només si el risc és alt, i només les persones afectades. Si la bretxa exposa notes clíniques llegibles, el més probable és que sí que ho sigui.
I si el proveïdor no em dona informació?
Demana-la per escrit i desa les peticions. Notifica amb el que sàpigues i, si la situació es complica, consulta un advocat o el teu col·legi professional.